
En la prehistòria la meteorologia no la podien preveure. Tot ho feien per intuïció.
Al cap d’un temps la gent va començar a
observar el cel. Així, per exemple a Mesopotàmia,
el cicle estacional estava definit per observacions astronòmiques i
meteorològiques.
En Egipte es va fer el primer pronòstic de sequera
i fam que va durar 7 anys, ja que es diu que un noi anomenat Jose va
interpretar el somni d’un faraó.
Un dels primers avanços de la meteorologia va
ser comprendre certs tipus de tems que solien seguir la aparició de diferents fenòmens
meteorològics. Això va passar a diverses parts del món.
Van deduir que depèn de l’aspecte del cel,
vents i coses com l’emigració d’ocells quin temps podria fer al cap d’una
estona.
Abans, en alguns llocs també creien en déus
relacionats amb la meteorologia com per exemple el déu del vent.
Creien que fent oracions i donacions en
aquests déus hi hauria bon temps, per tant, bones collites.
També van descobrir (observant el seu entorn)
les diferents estacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada